1. primer

“De repent descubrixc q hi ha algo en vosatros q no m’agrà, per un moment roseu el límit entre lo bo i lo roin. Notar esta sensación, en part i primer, em decepciona, después em fa sentir una sensació de por. De por en molts sentits. I no el sentit de la referència. Dividir en dos lo q em fa sentir, es només elegir dos paraules per a descriure tot lo q aixo em puga fer pensar. Dir q m’asusta, només es haver elegit un estat on classificar cada reacció q han tingut el meu cap i el meu cos, al pensar en alguna cosa q heu fet, o q he imaginat q farieu. Abarca un infinit de reaccions. Una por com a un intent de fugir d’allò q em puga fer mal directe, o als del meu voltant, o més bé, als del vostre voltant. O potser q puga perjudicar. Que els puga perjudicar. Que pugau perjudicarvos. O que puga perjudicarnos. Por per intentar complair aquell sentiment d proximitat a q tots sigam bones persones, i a q açò, siga lo millor, i q no tindre açò, siga lo pitjor. Una por a q pensar açò, encara q siga des del naixement, siga un error; una por a q puga ser millor el ser pijor. Una por per si hauré esperat masa, no temporal, sino com haver posat el llistó masa alt. Una por al recordar q no, q jo no esparava res. I que no esperava res per no acavar en la decepció. Una por a q a pesar daçò, ni aixina ho he conseguit. Que haja fallat el intent d’haverho evitat. I acavar pensant ¿sou germans? ¿és casolitat? ¿són conseqüència de vosatros, a qui acuse, o és simplemente conseqüència meua? No ho intentes llegir, encara que vullgues, no podràs.”
Estem a maig i a 2010.